PoEtA DeL MeS ==> JoAn BroSSa
#BiOgRaFiA#
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Poeta, dramaturg i artista plàstic. Va ser un dels fundadors de la revista Dau al Set (1948) i un dels principals introductors de la poesia visual en la literatura catalana. Va ser un dels poetes de postguerra que es va mantenir en una posició d'avantguarda, però sense rebutjar d'escriure sonets formalment perfectes. La seva obra creativa va abastar totes les facetes de l'art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia i el circ. Va posar en primer pla el nivell d'expressió per damunt del contingut i va aconseguir que la seva poesia tingués l'aparença d'un joc de paraules. La seva lírica es vincula al teatre i tota la seva literatura està imprengnada d'una pàtina escènica perquè sempre va tenir una àmplia i interdisciplinar visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra creativa, tant la literària com la plàstica, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. En els últims anys de la seva trajectòria va rebre diferents distincions, com el Premi Ncional de les Arts Plàstiques (1992), el Premi Nacional de Teatre (1998) i la Medalla Picasso de la Unesco. Va poder col.laborar també en la fundació de l'Espai Escènic Joan Brossa, al barri del Born de Barcelona, impulsat pel director i actor Hermann Bonnín i el mag Hausson i que manté la línia escènica que Brossa defensava. Va ser Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
"INOBLIDABLE"
Joan, m'estimaràs quan seré vella?
La mateixa riquesa que ens sosté
regalarà per dins i estarem bé
sense moure'ns, de fet, d'aquesta anella,
que es tornarà petita. La portella
mig s'obrirà només. Joan, ¿també
m'estimaràs de vella?¿No seré
el teu ramell? Quin cel de meravella
el nostre pas! ¿M'estimaràs igual,
Joan? Plegats tombarem la florida
i en el perill saludarem la vida,
penyora nostra. Deixa'm ser sirena
dels teus boscos, amor, fins al final;
després t'esperaré en la nit serena.
#CoMeNtArI#
El poema es titula inoblidable i parla sobre una mena de comentari que fa la seva dona, on es qüestiona si encara l’estimarà quan sigui vella referint-se al seu marit Joan, i que també explica que passaran tot el pas del temps tots dos junts, un i l’ altre, i que cada cop que passi el temps ells seguiran estimant-se, fins al pas dels dies, fins que arribi l’hora de la fi d’aquest amor indefinit, però que seguirà en un món molt llunyà i etern. Crec que el poema es titula així perquè és el tema d’una parella que mantenen un amor al pas dels anys molt intens i per això ho titulen d’aquesta manera “inoblidable”.
"HISTÒRIA"
Aquí és un home
Aquí és un cadàver
Aquí és una estàtua.
#CoMeNtArI#
El poema es titula Història i es bastant simple i curt. La història ens vol parlar referint-se a un gran personatge lluitador que ha passat a l’historia, primer comença dient que és un home, però un home molt aclamat, molt afavorit per a la gent al qual li tenen molt de respecte, i aquest és molt responsable i molt lluitador ja que ve el segon vers on diu que és un cadàver i això vol dir que ha intervingut en una batalla però no es sap si gran o petita però el resultat és que ha mort i per últim ens diu que és una estàtua, això crec que és com una mena d’homenatge, i que el commemoren amb una gran estàtua per tenir-lo present.
1 comentario
Andaa -