PoEtA DeL MeS ==> EnRiC CaSaSsEs

# Biografia #

 

Barcelona, 1951.

Poeta, rapsode, traductor; sempre ha recitat els seus poemes i d'altres (com els trobadors, com Palau i Fabre...): la seva és una poesia molt fònica, molt de sons, molt per ésser recitada. Ha viscut a A Barcelona, a l'Escala, a Tenerife, a Montpeller, a Nottingham, a Llumessanes (prop de Maó, a Menorca), a Berlín (1994 a 1997) i a Barcelona. Ha treballat en tasques editorials i ha traduït, entre d'altres, Arthur Conan Doyle, Stevenson, Gérard de Nerval, William Blake. Cançó francesa, pop, rock, Dylan, Pau Riva..., Ausiàs March, Verdaguer, Maragall, Foix, Ferrater, Brossa... el dadaisme...,  el barri..., assenyalen els diccionaris com a influències. Se l'ha qualificat de poeta underground i de psicodèlic populista.

El 1973 publica sense nom La bragueta encallada. Escriu molt, però no és fins al 1991 en què publica per segona vegada La cosa aquella (premi Crítica Serra d'Or 91, publicat el 1982 a Menorca) que entra en els circuits comercials. A partir d'aleshores publica regularment i obté el Carles Riba 95 per Calç, l'Ausiàs March 96 per D'equivocar-se així, el Ciutat de Palma 98 per Plaça Raspall... Ha estat traduït al castellà, a l'italià i a l'alemany.

Té poemes, proses i articles a les publicacions: Trilateral, Lletra de canvi, Àrtics, Nexus, Circulatori, Diari de Barcelona, Literatura, Castus, Fenici... [Dins Que dormim? hi ha la seva bibliografia poètica completa]. Diu: "La societat en què vivim ens obliga a moure'ns dintre d'uns interessos i jo procuro estar com més a prop de la ratlla de sortir-se'n, millor."
Casassas explica una de les seves gires a la revista Vertigen , Especial gira uuuh!(container)

 

 

PETITA ESCENA NOCTURNA 

En una cantonada pobra 
d’un carrer vell un bar nocturn 
de tant en tant obre la porta 
i n’ix la música i el fum. 

Hi ha quatre motos aparcades, 
les fulles dormen als balcons, 
a les parets escrostonades 
cares pintades i oracions. 

Passen altius sis policies 
creient que són un grup de rock 
en busca de verges, de víctimes 
pel seu altar d’armes de foc 

i t’acorralen entre els cotxos 
i la paret i escorcollant 
no et troben res ni fins al forro: 
només tens l’ànima il·legal. 

A crits et diuen que te’n vagis 
i se’n van ells, són collonuts, 
perdonavides, trinitaris, 
sabent que no t’han conegut. 

En una cantonada estreta 
torna la calma i el xiu.siu, 
una persiana verda peta 
i al portal un, begut, fa el riu.

 

# Comentari # 

 

He escollit aquest poema, ja que m’ha agradat l’estil que té en la forma de la descripció.

La descripció de que ens parla es d’un dia de nit on sorgeixen situacions descontrolades.

A més sembla que a cada estrofa sigui la descripció d’una fotografia o imatge, però que va seguida d’altres fotografies que en conjunt formen la escena del significat del poema.

 

 

 

DINERS 

El dineral sí que no s’equivoca, 
el cotxe amb rodes blanques del macarra 
de mitjons blancs, la blancor de la coca 
ratllant el marbre negre de la barra 

d’un club tancat on la guitarra evoca 
fam i pobresa perquè el ric bandarra 
pugui permetre’s dir, plena la boca, 
que estima la duresa de la parra 

borda, com l’àrid àrid sol fantàstic 
del poble que de jove abandonava 
amb ben apresa la lliçó del càstig: 

cal calcigar l'imbècil cap de fava 
que es fot al mig del pas, i del teu fàstic 
dóna’n gentil les molles a l’esclava. 

 

# Comentari #

 

 

Aquest poema ens parla sobre els diners dels rics. Comença amb una persona que és rica i gràcies a la riquesa que té es pot permetre fer tot el que li agradi.